VA PER TU, MARE!
S´aferrava a aquell paper com a un amulet, i sense que ningú s´adonara el va estendre davant d’ella, allisant-lo, observant les fosques taques que al seu dia van ser roges.
Sense necessitat de llegir les paraules escrites que se sabia de memòria, que sa mare mai va poder desxifrar per no saber llegir, i que, de totes maneres, no li havien servit de res, excepte per a donar a la seua filla el coratge d´aprendre, va colpejar amb el martell la taula mentre pensava: “va per tu, mare”, i es disposà a pronunciar la seua primera sentència judicial.
Sense necessitat de llegir les paraules escrites que se sabia de memòria, que sa mare mai va poder desxifrar per no saber llegir, i que, de totes maneres, no li havien servit de res, excepte per a donar a la seua filla el coratge d´aprendre, va colpejar amb el martell la taula mentre pensava: “va per tu, mare”, i es disposà a pronunciar la seua primera sentència judicial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario